TEMA DE DEBAT: HI HA MANCANÇA DE CANTAIRES JOVES?

Eduard Pàmies (26-5-04) deia:
Hola a tothom!
Com que és la primera vegada que escric a la llista, em presento: sóc
Eduard Pàmies, director del Cor Al·leluia de Tarragona, un cor mixt
juvenil fundat al 1962 per Pepa Roselló (tenim ja més de 40 anys
d'història), encara que només fa tres anys més o menys que el dirigeixo jo.
Voldria comentar-vos un problema amb què ens trobem a la nostra coral i
veure si algú de vosaltres es troba o s'ha trobat en un cas similar o bé
teniu alguna idea orientadora que pugui fer-nos millorar.
El nostre cor ha estat des de la seva fundació un cor juvenil, i els
cantaires s'han anat renovant a mesura que es feien grans i s'han
incorporat d'altres més joves, de manera que sempre ens hem mantingut
com a cor de gent jove. El problema al que ens enfrontem actualment és
la manca de nous cantaires joves que vulguin entrar a formar part de la
nostra coral. L'edat mitjana dels membres ha pujat dràsticament en els
últims anys (abans els rang d'edats solia estar entre 16 i 26 anys, i
ara ja estem entre els 24 - 34), i hem passat de tenir gairebé 40 veus a
aproximadament 20 en els últims 5 anys.
Us comento alguns detalls de la nostra coral, per a que tingueu una
visió més àmplia del context:
- El repertori que fem és del tot variat, cantem cançons
catalanes, religioses, gospels, música de pel·lícules, temes actuals
versionats... ara mateix estem preparant una col·lecció de música
sud-americana.
- No requerim als cantaires coneixements musicals, només ganes
de cantar i assistència als assaigs.
- Els cantaires no paguen cap quota ni cap despesa, ens financem
amb concerts i subvencions municipals.
- Normalment solem fer un viatge a l'any (sol ser a
l'estranger), intercanvis amb altres corals d'arreu, etc.
Jo crec que el que oferim pot ser atractiu, no?
M'agradaria saber, si algú de la llista pertany o és director d'una
coral juvenil o té informació al respecte, si altres corals del nostre
estil tenen el mateix problema, o com el resolen. Jo per la meva banda
tinc contactes amb algun professor en escoles de música de Tarragona, i
han provat convèncer als seus alumnes per a venir a la coral, sense cap
èxit. A més em sembla (si m'equivoco, que algú em corregeixi) que
l'altre cor juvenil de Tarragona (el Cor Jove de Tarragona) ha plegat fa
poc temps, suposo que també pel mateix motiu de falta de cantaires.
Sembla com si no estigués "de moda" que la gent jove canti en corals,
almenys aquesta és la impressió que em dóna. És possible que aquest
problema només passi a les comarques tarragonines?
Teniu alguna idea o comentari? Moltes gràcies per avançat.
Eduard Pàmies

Josep Pereira (26-5-04) deia:
La benvinguda a l'Eduard Pamies:
Una de les solucions al problema de les corals, tant si son joves com
adults, es la manca de corals infantils que son les que efectivament
nodreixen a les corals de mes amunt.
Precisamente ahir a la nit en una entrevista que Barcelona T.V. feia al
director de l'Orfeó Donostiarra, aquest, ho explicava clarament. En conjunt,
som unes 500 persones i es des de les arrels infantils que es nodreixen per
continuar com un dels millors Cors.
Josep

Albert Deprius (26-5-04) deia:
Hola Eduard, soc l'Albert, jo no escric massa sovint a la llista però
intento estar al corrent dels missatges.
Em sembla que el que et passa a la teva coral passa a la majoria de cors i
no només de Tarragona.
Cada vegada hi han més corals i menys gent que hi vulgui cantar.
Jo diregeixo una coral a Calella (Maresme) i també som pocs cantaires; no és
una coral juvenil, tenim gent de totes les edads.
Ara començarem a tornar a buscar gent que es vulgui incorporar al nostre
cor, farem anuncies a la radio i televisió local, cartellets pel carrer del
poble... i farem una pag webb...
No sé que més es pot fer al respecte... però veig que tothom demana gent,
avui mateix la Judit em sembla que tb ho deia...
Bé... Aprofito per dir que tan amb el cor que dirigeixo com jo com a solista
he cantat a molts casaments i encara que qui "paga mana" m'he negat alguna
vegada a cantar segons que en alguna cerimònia i els nuvis ho han entès. (Ho
dic pq la nostra feina tb ha de ser la de assessorar a l'hora de triar els
cants mes adients en cada moment).
Fins aviat.
Albert.

Jaume Sala (26-5-04) deia:
Benvolguts,
només un apunt al comentari que fa el Josep, Cap de Comunicació Territorial
de la FCEC. En aquests moments hi ha unes 120 corals infantils afiliades al
SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) i n'hi ha unes quantes
més no afiliades. Pregunteu a altres països, a l'estat i a Europa, quants
cors infantils hi ha.
No crec que un Cap de... la FCEC pugui parlar alegrement de "manca de
corals infantils" com a part del problema.
Cordialment,
Jaume Sala

Josep M.Pinyot (26-5-04) deia:
Hola a tots i la benvinguda a l'Eduard:
Crec que la preocupació de l'Eduard es del tot vàlida i jo , com bé diu
l'Albert, la faig extensiva a totes les corals joves i adultes. Es un
problema, tant el de retenir els cantaires actuals com el de fitxar-ne de
nous, però..., es que també hem de veure que s'els hi pot oferir (d'acord
als nivells tècnics i musicals) i amb qui hem de competir (TV's, DVD's,
internet, cotxes, vacances, caps de setmana, sopars, reunions, esqui,
discoteques, etc).
El Josep Pereira parla de manca de corals infantils que proveeixin de
cantaires a les corals joves i desprès a les adultes i en Jaume Sala fa una
manifestació de que a Catalunya ja en tenim 120 quantitat que considera
important, tant o més que la mitjana d'Europa. Home, jo diria que
d'aquestes 120 corals infantils, ben poques deuen estar vinculades a les
corals adultes, llevat de les que pertanyen a entitats importants com
l'orfeó Català.
Podríem dir moltes coses, però, el problema segueix sent-hi i per això hem
permeto fer unes reflexions:
1er.- Totes les corals (al menys les de caire popular), al marge de les
motivacions i de les activitats que s'organitzin, tenen problemes tant de
permanència, com de noves incorporacions i si no, pregunteu-ho al Ramon
Noguera de la Polifònica de Puig-reig i us donarà algun detall que amb algú
l'hi semblaria impossible.
2on.- Moltes de les Corals que tenim avui, van estar fundades entre els anys
65 i 80, amb cantaires que a les hores tenien entre 20 i 50 anys. Feu un
càlcul i veureu que l'edat mitjana dels cantaires que encara hi son, està
entre 50 i 70 anys, i amb molt poca gent jove de nova incorporació i amb un
alt índex de rotació.
3er.- Les corals infantils que parla el Jaume Sala, son les de les escoles
de Musica, d'escoles privades i les de les entitats que, com l'orfeó Català,
potencien aquesta activitat, perquè tenen recursos i mitjans, però..., que
tenim als pobles?. Ben poca cosa. Gràcies a que hi tinguem algunes noies que
ho vulguin mantenir, amb molta bona voluntat. En un poble no hi ha recursos
econòmics ni tècnics per mantenir aquest tipus d'activitats, vinculada a les
corals adultes. I en el meu entendre, aquesta seria la solució.
Per tant, arribo a la conclusió que per motivar a un jove a incorporar-se a
una coral juvenil i després a una adulta, ja ha de venir predisposat,
després d'haver desenvolupat aquesta activitat en cors mes inferiors, des de
petit.
Estic totalment convençut de que s'hauria de potenciar el cant coral, als
nens a les escoles, fent que les corals adultes en fossin les tutores i que
veiessin, en les adultes, aquell model a aconseguir "quan sigui gran".
Es una utopia, pensar així?. Potser si, pero..., qui sap.
Adéu a tots
Josep Maria Pinyot
Coordinador Tècnic de la Coral Sant Esteve
Sant Esteve Sesrovires

Txus Fernández (26-5-04) deia:
Hola,
Em sembla que en aquesta qüestió tots teniu la vostra part de raó. El que
diu el Josep Ma del que passa als pobles, és cert, així com el que comenta
de la gran quantitat d'activitats que els nens i els joves tenen avui en
dia, dispersa molt la mida de molts grups. Això també es fa extensible a
sectors del lleure tan tradicionals a Catalunya com ara l'escoltisme o
l'esplai, on no només es tornen bojos per trobar caps sinó també nens.
D'altra banda, però, jo veig que a les Universitats s'està potenciant el
cant coral, fent que sigui una activitat que els estudiants poden fer servir
com a crèdits per la seva carrera. Potser si que fa que no durin massa
temps, però per alguna cosa es comença. Ara bé quan jo estudiava no hi havia
ni una coral als campus, i ara gairebé totes les facultats en tenen. Potser
hauriem de proposar una cosa similar als instituts? No ho sé.
En aquests moments a la Coral Ressò, jo amb 44 anys sóc la més gran, i hi ha
cantaires des de vint-i-un anys. I al Cor Impromptu, hi ha gent de totes les
edats, però també hi ha gent de menys de 30 anys. O sigui que tampoc és que
hi hagi un "envelliment" general dels cors
És una qüestió difícil de resoldre, però, jo no veig que sigui un problema
sense solució. Abans a les escoles, la música era molt menys considerada, o
potser ni tan sols existia. I realment, suposo que el fet d'introduir els
nens al mon coral des de petits seria la millor forma que amb el temps
tinguéssim "recanvis" per tothom.
Un petó a tothom.
Txus

Esther Subirà (26-5-04) deia:
Hola a tots ... !!
Primer de tot felicitar al COR ARIADNA que va celebrar els seus 30 anyets el passat disssabte 22. Com ex-cantaire em va saber greu no haver pogut anar. Així que encara que sigui amb retard FELICITATS !!! Espero que anés molt bé la festa !!
Pel que fa la hipotètica "mancança" de cantaires joves a les corals ... jo de xifres generals no en sé... però com a cas particular us puc dir que jo treballo a una escola de Música on malauradament no se li dona gaire importància al cant coral ( es canta una cançoneta o 2 per trimestre en una sessió i tira milles ... ). Tinc alumnes que crec que s'ho podríen passar força bé dins un cor una mica més "seriós" i jo sempre els insisteixo en que s'hi apuntin... i la seva resposta sempre és més o menys la mateixa:
"si ... a mi m'agradaria però, quan ho faig ??: dilluns i dimecres música, dijous anglés, després el gimnàs , els caps de setmana marxem a fora. ... a l'institut ens posen un munt de deures..., i a sobre la senyoreta de piano em diu que he d'estudiar més .... "
També els hi pregunto què fan a classe de Música de l'institut, i la veritat m'espanto una mica quan em diuen que gairebé tot el que fan és teòric... : que si teoria dels instruments (historia, com estan formats, però pocs senten "in live" com sona un instrument... ), que si teoria de la Música... ( a uns alumnes a l'institut els feien recitar la clau de do en quarta !!!!) , que si Historia de la Música etc etc.... vaja que molta teoria i poca , molt poca pràctica !!!
I parlant de mancança de cantaires .. aprofito per dir que a VOXALBA també en busquem !!!!. SOm un cor de noies entre 20-30 anyets i la nostra directora és l'Elisenda Carrasco .... de cara el curs que ve volem fer l'Stabat MAter de Pergolesi amb instruments de l'època .... així que si algu si vol apuntar ... només ho ha de dir !!!
Vinga ... a veure si apareixen nous cantaires joves !!!!
Un petó
Esther Subirà
COR VOXALBA

Lluís Obiols (26-5-04) deia:
Bona tarda.
Entrant a parlar sobre el tema dels joves, suposo que a tot arreu passa si
fa o no fa el mateix. Ja us vaig comentar que sóc director d'un cor de joves
a la Seu d'Urgell. Ens considerem en part hereus de la coral de l'institut
Joan Brudieu, que a finals dels 80's tenia una cinquantena de joves cantant.
Pensem que llavors a l'institut hi anaven 300 alumnes. Actualment n'hi van
700, i després d'un any des que vem fundar el cor Brudieu només hem
aconseguit aquest petit grup de 12 persones.
Quin problema hi ha? S'ha parlat de la falta de corals infantils, de falta
de recursos. Si, és un factor important, però, posem per cas, al cor de
l'institut tothom s'iniciava cantant, ningú havia cantat abans, potser algú
havia fet unes classes de solfeig o d'algun instrument, però res més.... Que
falla? Suposo que la mentalitat actual, la forma de vida, la manera de fer
les coses..... Heu comentat la influència de la tv, d'internet i de tantes
altres coses. Tot això ens porta a un individualisme que fa impossible
muntar feines en grup. I per altra banda, una cosa que als joves suposo que
ens costa molt és comprometre'ns. Moltes persones m'han dit que vindrien a
cantar, però quan veuen que hi ha uns horaris, i que s'han d'acomplir, que
hi ha uns assajos als que s'ha d'anar (al menys en teoria), tota aquella
il.lusió i aquelles ganes que tenien de fer alguna cosa diferent es
transformen en una total indiferència, i en un posat de "ja us ho fareu".
I canviar això no és fàcil. És gairebé l'impossible. Es pot canviar la
mentalitat d'una persona, d'unes quantes, però no de tota la societat en
general. Potser amb el temps ho podrem anar arreglant entre tots. Només
voldria demanar a totes les persones que ens estimem la música coral que NO
DESISTIM!!! Costa molt, però si el poc que es fa es deixa de fer, serà
pràcticament impossible recuperar-ho.
I jo no se que passa, però cada cop que escric m'allargo més...... Només una
proposta al Benet... crec que estaria bé que es posessin aquestes
"discussions" a l'apartat de debats, de la web. Que en penseu?
Fins aviat
Lluís Obiols

Josep Pereira (26-5-04) deia:
Bona nit:
Nem a veure, no se si m'he explicat bè o tu no m'has entes: Te lo repito en
Castellano que es mi lengua materna, ya que si no lo sabes, soy andaluz y
por ende, un poquillo exagerado.
No se si es desprecio hacia mí, cuando dices y haces referencia a un cap de
comunicació........ de la Fcec.
Si lees bien mi correo, en el segundo apartado hago referencia a la
entrevista que el dia anterior en TV de Barcelona hacian al Director del
Orfeón Donostiarra sobre el funcionamiento del coro, insiste éste, que
principalmente su continuación se debe a tener entre sus filas Corales
Infantiles PROPIAS.
En todo momento he querido hacer mención a que no existen corales
infantiles. Afirmo, tal como comenta Josep María Pinyot, que hay muy pocas
corales de Jovenes y Adultos que cuenten con corales infantiles en su
organización.
Ya sé que existe El secretariat de Corals Infantils de Catalunya SCIC pues
tengo una nieta que hasta el año pasada ha pertenecido a un coro infantil.
¿ de donde?
del Grup Madrigal. Durante muchos años he estado asistiendo a los
encuentros de Juguem cantant, a la trobada de corales infantiles al Palau
Sant Jordi, etc.
En la comarca del Baix Llobregat, a la que tengo el honor de representar, de
las 37 corales federadas, creo, si no estoy equivocado, que solo dos de
ellas tienen corales infantiles y el problema de las que no las tienen solo
es uno. NO TENER CORAL INFANTIL DE LA QUE NUTRIRSE y poco a poco van
quedandose obsoletas. Por suerte, estan ofreciendo nuevos proyectos para que
la joventud se sienta implicada.
Yo creo que por ahi va la cosa, corales infantiles propias y cambio de
programas en las corales.
El año pasado, por navidad, una de las corales del Baix hizo un proyecto
innovador. resultado, al siguiente año, ya habian ingresado en la coral 10
personas nuvas, entre ellas un 80% de jóvenes.
No quiero ir mas lejos pues estoy escribiendo demasiado, el pasado sábado
fuimos invitados a un décimo aniversario de un Cor Jove. Estaba bastante
sorprendido, ya que éste no habia podido participar en nuestro musicoral
porque se habian quedado en "cuadro". Mi sorpresa fué mayúscula. Habian
hasta 22 chicas jóvenes y unos doce hombres. Pregunto al Director qué ha
pasado¿. Respuesta: Hemos hecho un proyecto nuevo, llamado a los
ex-cantaires y aquí lo ves.
Pienso que me he explicado claramente.
Josep Pereira

Joan Inglada (27-5-04) deia:
Hola,
i si la FCEC elaborés un informe del què és el cant coral i dels beneficis
culturals, físics i psicològics per a la persona i per a la societat, etc. i
demanés una entrevista amb la consellera de cultura sol·licitant la
potenciació a l'escola però també a TV3 amb concerts i concursos de corals
d'instituts i universitats i invitant de tant en tant els cors de joves mes
impactants que van participar a Europa Cantat i fins i tot algun dels
famosos internacionalment...
S'hauria de presentar l'informe amb un DVD de mostra i entrevistes als
directors mundialment coneguts. També s'hi podrien afegir coses que s'han
fet aquí amb una gran dignitat com ara el Mikado de Premià, Gospel Viu de
Palafolls, les clàssiques com la de Puigreig, els TwoCats pel gospel, la
Carmina i una dotzena més que em deixo perquè m'estic adormint sobre el
teclat i ja no hi veig clar.
Com ho veieu?
Bona nit,
Joan Inglada

Fernando Sarasa (27-5-04) deia:
Opinió personal al respecte,
Crec que corals infantils existeixen com heu apuntat des de la FCEC, però
potser hi ha una edad crítica entre els 16 i els 25 anys (aprox.) on és
difícil continuar amb aquesta activitat i sol a ciutats grans on hi ha
"molta gent" aquest fet potser no és reflecteix al 100% perquè trobem corals
de joves i corals amb joves.
Fernando Sarasa
Coral Verge del Camí de Cambrils

Mary Carmen Ramón (27-5-04) deia:
Hola llista!
Dins el debat que heu començat sobre la manca de joves a les corals, sigui quina sigui, es del tot ben cert.
Dec ser de les poques directores que tinc varios tipus de corals dins la nostra associació i que dirigeixo jo:
* Coral Infantil: 18 nens i nenes
* Cor de cambra (bastant joves): 10 persones
* Coral mixta d'adults: 25 persones
* Cor de gent gran impedida en una residència: 14 persones
A la gent li costa molt entrar a formar part d'una coral, i més si l'edat està entre els 14 anys (quan comencen a fer ESO i es creuen que són massa grans per aquestes "xorrades") i els 22 (que encara estudien a la capital i no els hi veus el pèl)
Des de fa 12 anys que dirigeixo la coral infantil i la d'adults, per la infantil han passat molts nens i nenes i només 3, ara actualment estan en la coral d'adults, amb la pena de perdre'ls dintre de poc ja que marxan a estudiar a Barcelona.
En un poble és molt difícil trobar a joves que vulguin venir a cantar, i també a senyors.
Que com es soluciona????
Fa molt de temps que hi penso en el tema, i molt detemps que sento a altres companys que es queixen del mateix.
Si algú té alguna solució que ens ho faci saber.
Salutacions.
Mary Carmen
Coral Cerdanya Canta
Puigcerdà

Josep Anglada (27-5-04) deia:
Bona nit a tota la gent de la llista .
Primer de tot posar-vos en solfa que dissabte 29 a les 22h. i diumenge
30 a les 19 h. la Coral d'Ullastrell fera un concert al Casal Cultural
possant a escena la sarsuela "El Duo de la Africana "no el llibret
classic sino una adaptacio que ha fet el nostre director, doncs a mes a
mes i cantem altres coses entremig tots estem una mica atemorits del que
sortira peró lo que es la musica i el cant procurarem que sigui de
qualitat i el nostre Director ens ha fet treballar força. Fins aqui
nomes es dir-vos que us hi esperem a tots els que vulguin passar una
estona maca.Si algun Centrecoralero ve m'agradaria coneixe'l si us plau
demaneu per a mi i us presentare la nostra Coral.
Ara bé , despres de llegir molts i molts mails que realment molts cops
donen bones ideas i sugerencies bones i que animen una mica, m'agradaria
manifestar-vos que la tasca de que el mon Coral segueix-hi es de les
persones que ens agrada cantar i que el cami sempre sera llarg i feixuc,
peró quants compositors de musica i cantaires coneixeu que hagin tingut
una ruta facil per arribar a ser coneguts?. Si nomes mirem les parts
negatives de les coses, arribarem a que el Cant Coral sigui historia i
aixó no ho podem admetre baix cap concepte. Aleshores crec que si
intentesim comunicar-nos mes les Corals que existim siguin grans o
petits penso que anirem forjant algo solid que amb molt de temps podra
tenir algun fruit, cert es que hi han moltes altres coses atractives a
fer en la societat que vivim pero jo crec que ni han que son molt
passatgeres i en cambi d'altres com el cant Coral i es desde que l'home
es home doncs sempre ha tingut una musica que els ha ajuntat.
Be ara potser que hem presenti doncs tot hi que fa 3 o 4 mesos que
rebo els mails encaro no ho havia fet doncs no disposo de massa temps
per l'ordenador i en soc un humil usuari , aixó si , els mails de
centrecoral m'els llegeix-ho tots i he contactac amb algu per intentar
de que alguna coral vingui al nostre poble.
Soc en Josep Anglada cantaire de la Coral d'Ullastrell no se musica no
vaig tenir la posibilitat d'aprendren peró canto des que tinc 7 anys i
ara en tinc molts (nomes us dire que els meus fills canten i han apres a
cantar perque el seu pare i la seva mare cada dia els cantabem una canço
i encara ara quan anem plegats amb el cotxe cantem la Pavana o el No
tardis Jack i ja tots dos han acabat una carrera universitaria o sigui
que ja us podeu fer l'idea de lo vell que soc).
Res mes nomes desitjar-vos que continuem aixi i millorant; i que "SEMPRE
LA MUSICA US ACOMPANYI"
pd. ULLASTRELL es un petit poble del Valles Occidental es facil
d'arribar-hi peró ben segur que molt pocs el coneixeu i som a 30 km de
Barcelona

Eduard Pàmies (27-5-04) deia:
Hola!
Només vull afegir un parell d'idees o comentaris:
Penso que la majoria dels cors no ens podem permetre tenir una secció
infantil, per falta de recursos, temps, ... No seria potser una solució
intentar "derivar" d'alguna manera els nois que es van fent grans dels
cors infantils independents cap a cors de joves o adults? Potser el SCIC
i la FCEC podrien portar-ne la iniciativa...
A banda d'això la sensació personal que jo tinc coincideix bastant amb
la d'en Lluís Obiols del Cor Brudieu. Sembla que la societat actual no
afavoreix en absolut la potenciació de valors com la constància, el
compromís, ... i menys entre els joves. I això fa que prefereixin sortir
de festa amb els amics, o qualsevol altra activitat lúdica que no els
comporti cap mena d'esforç ni obligació. Almenys aquesta és la impressió
que a mi m'arriba, jo que també sóc jove.
Per a l'Anna, i tothom qui ho vulgui saber per a venir a cantar al Cor
Al·leluia de Tarragona (contacteu particularment amb mi a
epamies@menta.net si hi esteu interessats), assagem els divendres de 22h
a 24h . És l'horari que sempre hem trobat més adient que sembla que vagi
millor a tothom: no és entre setmana, que la gent estudia o treballa (a
vegades a altres ciutats com Barcelona) ni tampoc és cap de setmana, per
intentar que les calçotades, esquiades, etc., no siguin un impediment
per a venir.
Després dels assaigs normalment els qui ho volen solem anar a fer un
beure, a xerrar, i fer una mica de vida social.
Fins una altra!
Eduard Pàmies

Jaume Sala (27-5-04) deia:
Benvolgut Josep i llista,
no tinc cap intenció de menysprear ningú. Quan escric punts
suspensius és per no tornar a repetir el càrrec, certament
llarg. Disculpeu-me si us heu sentit ofès. Simplement volia
manifestar la meva sorpresa en llegir que no hi havia corals
infantils a Catalunya.
Potser és ver que hi ha poc cors adults o joves que es
nudreixen d'un cor infantil propi. Aquest model, que no només
és patrimoni de"corals importants" o de ciutat, és un dels
molts models corals que hi ha. Muntar-lo és certament difícil
i implica, si vol garantir un cert èxit, una línia pedagògica
contínua i un equip de directors compenetrats.
D'altra banda, hi ha molts cors infantils que plantejen un
projecte en tant que cor infantil, sense una continuïtat cap
el cor d'adults. És una opció igualment vàlida, en tant que
l'instrument és interessant en ell mateix i supeditar-lo a un
procès formatiu, especialment si el cor "gran" en el que
s'haurien d'integrar no té una qualitat contrastada, no és
sepre aconsellable.
Cordialment,
Jaume Sala

Montserrat Cadevall (27-5-04) deia:
Des de la Fcec estem iniciant un projecte global, que vàrem explicar a
l'assemblea de la FCEC, ja que tenim clar que:
- hem d'aconseguir nous cantaires
- ens hem de donar a conèixer a la societat
Pel que fa al primer punt penso que hem de començar pel principi: que el
cant que es fa als més petits a l'escola ja es faci per persones amb
coneixements musicals i de direcció que facin que sigui una activitat
interessant, que durant tot l'ensenyament es doni la importància que cal a
la música - i en concret al cant coral -, que hi hagi direcció coral als
conservatoris de grau mitjà (i no només a l'ESMUC com passa ara), que el
cant coral rebi el suport institucional que ens mereixem,.... Hem mantingut
contactes amb els Departaments d'Ensenyament, Universitats (i no per tractar
de les corals que tenen, si no per treballar conjuntament per canviar els
plans d'estudis) i Cultura de la Generalitat i treballarem per aconseguir
millorar la situació actual.
A més la tasca que fan el SCIC i totes les corals infantils és fantàstica,
però ens manca que la continuïn els cors joves i que la seva federació -que
existeix teòricament- reprengui les activitats i que tant ells com les
corals d'adults amb la bona feina, la qualitat, el repertori i la imatge que
donem a les nostres actuacions facin que el cant coral engresqui a moltes
més persones.
Respecte al donar a conèixer el cant coral, la tasca a nivell dels grans
mitjans de comunicació és complicada però també hi estem treballant. Ara bé,
hem de començar cada un de nosaltres a fer-nos propaganda i saber vendre el
que estem fent, tenir trobades (donant-nos a conèixer o fent
col·laboracions) amb els cors d'edat inferior (en el cas que no en tingui
l'entitat),...
I totes les opinions i ajudes ens faran tirar endavant. El futur està a les
nostres mans!!
Montserrat Cadevall i Vigués
Presidenta de la FCEC

Aïda Raurell (28-5-04) deia:
Cantar és una activitat artística, i en l'art la qualitat és el que compta.
No em refereixo a fer coses complicades i a cantar peces difícils d'autors
amb noms impronunciables o grans obres mestres de la música. Qualitat
musical al meu entrendre és cantar amb musicalitat, amb gust, cuidant els
detalls de la frase, l'elasticitat del frasseig, els finals, l'emissió de la
veu per tal de crear un clima... encara que sigui amb una peça senzilla a
dues veus!
El nivell de les corals del nostre país és divers, hi ha de tot! Cors de
parròquia, Cors de gran repertori, corals de poble... Per tant que cada
cantaire s'ubiqui allà on li toca, i que cada director/a sàpiga qui té al
davant.
Els cantaires són imprescindibles i La feina del director/a és fonamental.
El director/a ha de saber amb qui se les heu, quines són les aspiracions de
la gent que té al davant, un a un, conèixer la seva preparació musical, els
seus gustos... però el més important, el director/a ha de ser amic dels seus
cantaires, mimar-los molt, perquè sense ells la seva feina no té sentit.
L'essència de cada coral són els cantaires, absolutament tots, fins i tot
els que desafinen.
No volia intervenir en aquest debat, però m'he llançat literalment al teclat
en llegir el correu del Josep Anglada de la Coral d'Ullastrell. Josep, m'han
commogut la teva passió i el teu amor a la música, i et felicito per haver
trasmès als teus fills (que deuen ser de la meva edat, potser una mica més
joves que jo) la passió pel cant. Jo dirigeixo una coral modesta amb gent
que tampoc saben de solfa, però el que em té enganxada a ells és la seva
perseverància i la seva entrega. Com a directora em demanen molt, i per mi
això és una gran responsabilitat pel qual he hagut de formar-me en els camps
de la direcció coral i la tècnica vocal. Enguany celebrem el nostre desè
aniversari, però el més important és que per nosaltres el dia a dia és un
repte, cada peça un llistell a superar.
El cant ens humanitza, ens fa sentir vius, cooperem entre nosaltres, ens
escoltem, ens adaptem al to de veu del company... i encara més ens fa
somriure.
Al final de cada assaig observo els cantaires com somriuen, com es queden a
parlar una estona malgrat és tard, com s'organitzen per un autobús, un
cotxe, un dinar, un assaig, un concert... per mi aquesta és una vessant tan
important com el cant en sí.
Aïda Raurell
Coral Lloriana
Sant Vicenç de Torelló

Txus (28-5-04) deia:
Aida
Estic completament d'acord amb tot el que dius, no ho podies haver explicat
millor. Cantar per mi és una teràpia mental, i realment el director ha de
mimar als cantaires i saber el que té al davant. I pel que fa al que dius
sobre la qualitat musical és el que jo també penso que ha de ser un cor.
Simplement un acord afinat, cantat amb gust ja és un plaer de sentir.
A mi també m'ha llençat al teclat, com dius tu, el llegir el teu mail. També
em va commoure i em va fer una gran enveja sana el mail del Josep. Jo tinc
dos fills de 15 i 13 anys, i malgrat els he cantat tota la vida, no he
aconseguit el que ell ha fet amb els seus fills.
Josep, em va agradar tant el teu mail, que vaig buscar on era Ullastrell
(tenies raó, almenys jo no el coneixia) perquè tinc ganes de venir a
sentir-vos. Possiblement ho faci, si no hi ha res d'última hora. Així que ja
demanaré per tu.
Petons.
Txus
Coral Ressò de Sant Boi
Cor de Cambra Impromptu

Moisès Sala (28-5-04) deia:
Bona tarda Txus, Aïda i tothom!
Txus i Aïda, ratifico el que dieu d'Ullastrell i d'en Josep i la seva coral.
Jo mateix he tingut la sort de poder conèixer-lo a través del correu
electrònic i, si tot va bé, gràcies a ell més endavant tindrem la
possibilitat d'anar a cantar al seu poble.
Em va semblar una persona entranyable, gran amant del cant coral i de la
música en general.
Josep, des d'aquí una forta abraçada!
Per a tots/es,
Moisès Sala
Gospel Viu!

Xavier Llobet (29-5-04) deia:
I pel que fa al tema dels cantaires joves, a la meva coral (Avià) costa
molt que entri gent jove, però moltes vegades té a veure amb les actituds
dels cantaires. Durant la setmana santa, amb la coral infantil del mateix
poble vàrem visitar Suïssa. Ens va acollir una coral de noies joves de 17 a
25 anys i ens van explicar que la coral va ser fundada perquè el jovent que
entrava a les entitats on hi havia cantaires més grans mai podien
participar en les decisions importants del grup, i van voler fer un cor a
la seva mida. Jo canto a la Polifònica de Puig-reig on més de la meitat
dels cantaires tenen menys de 30 anys i aquest problema l'hem patit molt.
Quan hi ha decisions importants el sector més veterà sempre acaba imposant
la seva opinió i en aquest cas tenim la sort que la part musical ens
compensa la resta i que el director sempre ha impulsat la renovació perquè
sinó ja hauriem plegat faria temps.
A reveure i bon cap de setmana.
Xavier Llobet

Lourdes Garcia (30-5-04) deia:
Hola a tothom!
He anat seguint els diversos temes que aneu proposant, però mai trobo el
moment d'escriure perqè estic d'estrés pre-exàmens. D'aquí a un meset ja
estaré lliure i llavors em patireu altra vegada, jejeje.
Bé, tots teniu una mica de raó en tots els temes (resposta ràpida i
diplomàtica, eh? Semblo gallega). Em va agradar molt el mail d'en Josep
Anglada (per cert, Benvingut!), també trobo que en Xavier Llobet té molta
raó en el fet que de vegades als joves no s'els dona el paper que mereixen,
però de vegades és difícil trobar el punt entre no escoltar-los o no
donar-los-hi massa feina, que també s'en poden cansar.
Jo, potser per el fet d'estar d'exàmens, estic una mica pessimista sobre
el tema. Jo canto a tres corals. Un és un cor universitari, per tant està
format per gent jove, però la majoria dels membres no hi van perquè els
agradi cantar en cors, sino pels crèdits que donen si t'hi apuntes. L'altra
coral és la del poble, on hi ha molta gent gran, també hi ha molta gent no
tan gran, i de fet de membres que tinguin menys de 25 anys en som 3, un dels
quals és el director. A la gent jove del poble els agrada fer altres coses,
i no els parlis de cantar perquè de sobte tenen moltes ocupacions i no
poden. L'altra coral va començar sent un cor jove, i ara és cert que hi ha
molts membres joves, potser també perquè és de Terrassa, que és una ciutat,
per tant el percentatge de gente jove a qui els agradi cantar en cors és més
alt.
No sé, suposo que totes les corals passen per moments molt bons, on hi ha
molts cantaires, i moments no tan bons, on n'hi ha menys. El principal és
que hi hagi ganes de cantar entre els que hi som, i que no es desanimin, i
que animem a cantar a la gent del nostre entorn, que per aquí penso que es
comença. Mentrestant, els que ens agrada cantar ja anirem "fent bulto" a
vàries corals. Per cert, jo vaig fer la carta als reis l'any passat demanant
"novius que cantessin" per totes les solteres de la coral del poble, per
veure si la ompliem d'homes, que també n'anem escassos, però no hi ha hagut
manera. Potser no m'he portat prou bé...
Una abraçada a tothom!!!
Lourdes

L'Anna Casamitjana (31-5-04) deia:
Després de llegir moltes coses sobre la manca de cantaires joves, m'he sentit
bastant identificada amb la Lourdes, de la SC Il·lustració Artística ja que també
canto en dues corals, una d'elles d'un poble menut, i és quasi impossible
veure-hi jovent. Lourdes, a la del meu poble en som dos de vint-i-cinc en avall i
també un és el director i jo ja estic a la ratlla dels vint-i-cinc... després ja
només hi ha una noia de trenta-nou anys i la resta superen tots la cinquantena de
llarg. Vam arribar a ser quatre noies joves però es veu que si això no es porta a
la sang te'n canses ràpid, i això és el que els va passar a les altres...
Fora de les ciutats grans, i en dir grans vull dir PROU grans, és molt difícil
pertànyer a una coral jove o veure gent jove en qualsevol de les corals. A Valls,
ciutat d'uns vint mil habitants, no deu mil com va dir el Buenafuente, no hi ha
prou gent jove llençada per aquesta causa, l'any passat va debutar una coral
juvenil (la Divisí) i només s'hi van apuntar unes dotze noies i un noi, el qual
va plegar en vista de l'èxit. Continuen cantant però amb prou feina per mantenir
la unitat i que no s'escapi ningú. Ho aconsegueixen fent un repertori variat,
innovador, modern, i que cridi una mica l'atenció. L'any passat a l'aplec de
corals Vallenques (que aprofito per dir-vos que la fem el proper dia 20 de junt a
les sis de la tarda al Centre Cultural), van fer una de les cançons únicament amb
percussió corporal, picant mans amb mans, mans amb cuixes, fent ritmes de peus,
etc. No cal dir que els van aplaudir molt, però hi havia darrera molta feina per part de la
directora que s'hi deixa la pell cada divendres. Aquesta és una altra, és
difícil trobar un dia que li vagi bé al jovent per anar a cantar, ja que sempre
tenen altres coses entre mans: llengües, esports, classes, i sobretot ganes de
sortir, i de "desconnectar".
A Valls, hi ha prou tradició coral com per sentir-nos orgullosos, ja que per
ser una ciutat de vint mil habitants hi ha quatre cors adults molt consolidats,
amb una mitja de dos o tres cantaires de vint-i-cinc anys per coral, la coral on
canto és de les més nombroses, amb una seixantena de cantaires, però si bé és de
les corals més joves (potser amb un promig de 45-50 anys), la mitja d'edat de
totes les corals és, crec, més elevada. Per contra, si anem a les colles
castelleres, de coneguda tradició a Valls, hi ha prou jovent com per fer dues
corals juvenils, però cantar en una coral avui en dia encara no atrau prou al
jovent.. sembla encara per molts una cosa carca, antiga i avorrida. Hi hauria
d'haver alguna manera d'apropar-ho més als joves i desmentir això, però realment
és difícil, i també és cert que algunes corals no hi ajuden gaire amb els
repertoris que fan, que no els critico, però que no m'atrauen massa ni a mi que
es suposa que estic posada en el tema i que sempre he estat lligada a la música.
Crec que, com moltes coses, s'ha d'intentar adaptar la situació al moment i per
tant adaptar la manera de fer als nostres dies. No vull tocar un altre tema
polèmic però passa una mica com amb la religió. Només funcionen els grups de
joves allà on hi ha hagut algú al capdavant capaç de fer-los veure "l'altre
costat" de tot això que ja ha quedat una mica enrera.
Avui el que atrau és la innovació, la sorpresa, allò que és diferent. No cal
dir que sempre hi haurà gent a qui ens agradarà sentir un bon concert de música
antiga o de cançons tradicionals catalanes, però si es vol arribar a més gent
s'han de fer coses diferents.
De fet suposo que som també pocs els joves que estem subscrits en aquesta
llista i podem parlar des d'aquest punt de vista... però la veritat és és una
mica incòmode haver de donar explicacions cada cop que dius a algu que cantes en
una o dues corals, i que per això no pots sortir fins tard el dissabte, ja que
l'endemà a les dotze tens un concert. Jo m'he trobat molts cops que en dir que
cantava en corals m'han mirat amb cara estranya. I ho dic de debò, llavors els
has d'explicar el que per a tu és tan obvi, que cantant t'ho passes realment
bé, i que pots arribar a compenetrar-te tant amb el grup i el director que
aconsegueixes passar-t'ho tant bé com un dia sortint a ballar. És clar, no et
creuen... Els dius vine, prova-ho! però no n'hi ha prou, "passen" d'aquest rollo,
i sobretot de comprometre's més del que ja ho estan.
Jo, sota la proposta del Cor Al·leluia per trobar gent jove, vaig preguntar
quan assajaven per arribar-m'hi, em queda uns 30 km lluny, i els assajos acaben a
les dotze.. m'encantaria participar-hi però els divendres són dels pocs dies que
em queden al llarg de la setmana per estar pels meus, ja que els altres dies els
tinc ocupats amb les corals o fent cursos d'informàtica, etc.
La meva visió és una mica pessimista, crec que si la societat no canvia de
manera de fer, al final hi haurà poca gent que vulgui passar al davant en moltes
coses i en molts àmbits. Els pocs que intenten o intentem fer-ho sovint se'ns
critica perquè no ho fem com tothom voldria, però ningú més es mulla i al final
això acaba cremant... per sort, no es pot generalitzar, i sempre quedarà gent amb
empenta i prou voluntat per tirar-se a l'esquena les crítiques o el que diguin
els altres sobre els seus gustos o la seva manera de fer.
Perdoneu que m'hagi extès, però el tema em tocava d'aprop i és una cosa que
també m'inquieta perquè vulguis que no, a mi m'agradaria poder cantar en un cor
amb una mica més de gent de la meva generació...
Bé, no m'enrotllo més, pels que hagiu llegit fins aquí, moltes gràcies ;)
Salutacions
Anna Casamitjana
Coral Terpsícore (Valls)
Grup Coral de Cabra del Camp

La Txus (31-5-04) deia:
Anna i Lurdes:
Jo entenc perfectament el que dieu, però no ho heu de veure des d'aquest
punt de vista tan pessimista. L'altra dia l'Enric, del meu cor, em deia que
una possible solució és ajuntar dos cors de joves que estiguin a prop i
fer-ne un. I també intentar portar gent jove als concerts perquè sentin els
repertoris nous i innovadors que l'Anna diu que fa. Per cert, quina peça és
aquesta que parlaves de la percussió corporal? M'ha cridat força l'atenció.
Ja vaig comentar que això passava també a nivell d'escoltisme. Els meus
fills van a un agrupament escolta, on tres anys enrera hi havia una gran
manca de gent. Però aquest curs, hi ha nens de totes les edats i caps per a
totes les unitats. Veus com sempre hi ha solució?
Suposo que el que cal és no desesperar-se i tirar endavant amb la gent que
sou, i intentar engrescar qui sigui. I a mi també em miren amb cara rara
quan dic que canto en dos cors, tot i que sigui més gran que vosaltres. Tot
és qüestió de preferències i de gustos.
Anna, és cert que als pobles petits és més difícil trobar gent, però tu
segueix intentant-ho.
Un petó.
Txus.
Cor de Cambra Impromptu.
Coral Ressò

La Cristina Viñas (3-6-04) deia:
Hola a tothom!
Aquests darrers dies he estat seguint, amb molt d'interès, el vostre debat i
us voldra manifestar que la situació pel que fa a la manca de cantaires
joves no és globalment tan pessimista com sembla i cal que en mostrem alguns
matissos:
Des de la federació Corals Joves de Catalunya, fa uns anys, vam elaborar una
estadística referent al tema i el resultat, paradoxalment, va ser que els
cantaires joves no havíen disminuït globalment en nombre sinó que es
manteníen, però tenint en compte aquests altres aspectes:
- havia augmentat el nombre de noies
- anava disminuint, alarmantment, el nombre de nois (d'aquí la proliferació
i recent creació de corals de noies a Catalunya)
- la majoria de joves estaven millor preparats que els d'abans, en tant que
un 70% dels joves de les nostres corals llegeix, poc o molt, una partitura i
estudien algun altre instrument.
- els cantaires joves s'agrupen preferentment entre ells; és a dir, creen o
mantenen corals de gent jove i esperen arribar als 30 anys abans d'engrandir
les corals de gent adulta ja existents.
Amb tot, us vull dir que la federació Corals Joves de Catalunya, després de
tenir ja 35 anys d'història no hem vist disminuït el nombre de les nostres
corals sinó que l'hem augmentat, en els darrers 10 anys, en un 10 %. I és
que la nostra federació va néixer precisament per aquest motiu: perquè no es
perdéssin, per al cant coral, els nens i nenes que veníen de les corals
infantils i perquè els cantaires joves cada vegada anéssin, si no guanyant
en quantitat, sí ho féssin en qualitat; objectiu que veiem plenament
assolit...
Aquest fet l'hem anat constatant en els nostres darrers aniversaris: per als
25 anys vam estrenar la preciosa cantata pacifista de l'Albert Guinovart
"Fills del segle", interpratada per l'OBC i 700 dels nostres cantaires; el
30 aniversari el vam celebrar a l'Auditori de Barcelona, amb l'obra Carmina
Burana, interpratada per més de 500 dels nostres cantaires i, ara, per l'any
que ve, volem preparar el 35 aniversari amb un parell d'obres "sorpresa",
una per a cor de noies i l'altra per a veus mixtes que significaran un altre
repte per al nostre jovent. Entremig d'aquests esdeveniments dediquem el
tems a preparar-los, amb trobades, seminaris, tallers,... La idea de futur
immediat és poder fer aquestes grans obres i concerts no cada cinc anys sinó
molt més sovint.
Per això necessitem que les corals joves existents s'uneixin en aquesta
tasca. Federades en som ja una quarentena arreu de Catalunya i País
Valencià. Pels vostres e-mails dedueixo que en son més i que potser no saben
encara de la nostra existència com a federació que treballa exclussivament
per als seus interessos. Perquè pogueu contactar amb nosaltres us passo
l'adreça de la nostra pàgina web: www.coralsjovesdecatalunya.org
i espero que a partir de la nostra col·laboració, la suposada mancança de
cantaires joves passi, només, a ser un miratge passatger.
Fins aviat!
Cristina Viñas
Secretària de CJC