TV-6. LA VEU I LA PERSONA per Sergi Riera, educador de la veu i director de cor.
En la veu està continguda tota la persona (com passa amb l'escriptura i amb l'actitud corporal i la gesticulació). Si sabéssim "llegir" - interpretar - la veu d'una persona podríem conèixer perfectament l'individu al que pertany (recordem aquí l'arrel de la paraula persona: per / sono: identificació d'un mateix amb la seva veu, o identificació dels altres per la veu).
Si canviem la veu d'algú, canviem aquest algú ("No em reconec; no puc anar pel món així; no vull una altra veu - encara que sigui millor -, faig comèdia, no semblo jo,...", diria).
Si no us ho creieu feu les proves següents:
- Canvieu la intensitat habitual de la veu (feu-la més forta o més fluixa que
habitualment) i mantingueu una conversa sencera amb els amics.
- Canvieu la freqüència de la veu (feu-la més aguda o més greu) i parleu en una
reunió o en públic.
- Canvieu el timbre de la veu (més de nas, "d'òpera", rascada, engolada, etc) i useu-la
així per parlar amb familiars o per telèfon.
- Canvieu la velocitat d'articulació (més de pressa o molt més lentament), i vinga,
som-hi!
- Canvieu diverses coses alhora, i a practicar... Com costa, oi? Semblava fàcil!No us sembla que esteu fent comèdia o teatre? Que no podríeu anar pel món així? Què passaria si haguéssiu d'utilitzar la veu sempre amb alguns d'aquests canvis incorporats? Serieu vosaltres mateixos?
No sé si us heu adonat, però cada vegada que canviàveu de TO DE VEU (*), adoptàveu una posició corporal i una actitud mental diferents; un to muscular i una gesticulació determinats, i una respiració diferent. Ho havíeu notat? Va, fixeu-vos-hi bé!
I és que el "TO DE VEU" (*) HABITUAL està íntimament lligat al concepte que hom té de si mateix; és la IMATGE VOCAL PRÒPIA.
Aquesta IMATGE VOCAL PRÒPIA sol provocar sovint en l'entorn una resposta positiva si la veu és més aviat greu, profunda, ampla: és una veu que ens atreu i que transmet SEGURETAT (en la nostra societat sol representar força, sexualitat, relaxació, autoritat, domini, triomf...). En canvi, la resposta és més negativa vers les veus dites agudes, estridents, estretes, que transmeten INSEGURETAT, que ens distancien, i que solem qualificar de "veu de pito" (representen el contrari de la veu ampla).I per aquests i molts altres motius - canviem la veu per aconseguir unes determinades expectatives -, efectuem diferents rols vocals segons la situació i alterem els mecanismes de producció vocal: manipulem inconscientment (o no) el nostre aparell manipulant el seu treball natural i l'obliguem a efectuar feines per les que no està preparat, i llavors emmalalteix.
Aquests condicionants i d'altres (soroll ambiental, estrès, nerviosisme, poc descans, etc) van alterant aquell so natural del que us parlava i ens fan rebregar els músculs; i quan per la nostra afecció al cant ens veiem empesos a fer-ne un ús atlètic, no poden suportar la feina i es desencadena tot un procés de "suplències" entre els diversos grups musculars que hi intervenen, que els va conduint cap a un ús abusiu, amb les conseqüències que se'n deriven. És el forçament de la veu.
Quan hi ha problemes a la veu s'ha de modificar aquell TO HABITUAL suara esmentat: el que utilitzem no serveix. Però un canvi de TO representa un canvi d'actituds. Això exigeix un gran esforç físic, mental, emocional i energètic que no tothom pot fer d'entrada. Cal temps per anar adquirint aquests nous hàbits que exigeixen també un treball complementari per aconseguir eliminar els hàbits antics (modificar els reflexes condicionats d'anys de mal ús, i conscienciejar i acceptar els canvis que es van produint).
Els problemes de la veu poden ser conseqüència de factors fisiològics, traumàtics, psíquics, emocionals, tensionals, o senzillament poden ser deguts a una disfunció provocada per motius diversos com, per exemple, una mala classificació (cantar en una corda que no ens correspon: d'això en parlarem en l'article dedicat a la "Prevenció de les afeccions de la veu"); o l'assumpció d'un rol vocal que fisiològicament no ens correspon
En cas de dificultats vocals, el primer que s'hauria de fer és consultar a un Otorinolaringòleg, el qual aconsellaria el tractament adient a seguir, decidiria si cal consultar d'altres especialistes, i si és necessari o convenient efectuar una Reeducació de la veu.
La Reeducació de la veu ha d'anar adreçada a aconseguir l'ús integral i integrat de la veu mitjançant:
- la conscienciació de "l'armadura" de tensions que impedeix utilitzar-la de forma
natural,
- la consecució de la disponibilitat muscular necessària per poder utilitzar amb
flexibilitat els múltiples elements que intervenen sinèrgicament en l'emissió,
- el respecte als seus mecanismes naturals,
- la progressiva construcció de l'Esquema Corporal Vocal propi,
- l'acceptació dels canvis.En definitiva, es tractaria de poder arribar a gaudir profundament de la veu.
El que no s'ha de fer mai és seguir forçant la veu i patir; perquè si ho fèiem, cada cop que cantéssim ens tibaríem innecessàriament i el problema s'aniria agreujant.
Els que canten necessiten sobretot directrius pràctiques per a desenvolupar la seva afecció. Però es pot aprendre a córrer, dansar, fer mim, parlar, cantar, etc, llegint un llibre o un article? Aconseguir-ho necessita de les vivències internes de l'individu, i això no es pot fer si no és a través de l'anàlisi personal i de la pràctica repetitiva, constant i dirigida.
RESUM
Mitjançant la pràctica i la conscienciació podem recuperar els mecanismes alterats a través d'un treball integral adreçat a construir un Esquema Corporal Vocal propi, i a analitzar i acceptar certs canvis necessaris. D'aquesta manera podrem gaudir de la veu.
Sergi Riera i Roig
Educador de la veu. Director de cor
Web: www.geocities.com/sergiveu * * * c/e: sergiveu@3xl.net
(*) NOTA: En l'expressió TO DE VEU incloc tant l'alçada, com el volum, el timbre, les inflexions de la veu i la velocitat d'articulació.
