temas2

TV-5. ALGUNS ASPECTES DE LA PREVENCIÓ DE LES AFECCIONS DE LA VEU per Sergi Riera, educador de la veu i director de cor.

Com tothom sap, la millor manera d'evitar les malalties és una bona higiene i una prevenció adequades. Em limitaré, en aquesta ocasió, a exposar alguns aspectes de la prevenció de les afeccions de la veu. En una activitat com és la pràctica del cant, les afeccions i possibles malalties cròniques estan a l'ordre del dia, i per tant la prevenció ha d'ocupar un lloc preeminent.

L'inici de la prevenció l'hauríem de situar ja en el compliment de les directrius i l'exemple que haurem rebut del nostre Director o de les persones encarregades d'impartir Tècnica Vocal o Cant.

Un aspecte que no es té gaire en compte és la capacitat vocal d'un / una possible futur / a cantaire. Ara imaginem-nos que una persona vol començar a fer gimnàstica: és molt convenient que passi una revisió mèdica i després que es posi en mans d'un expert que l'indicarà freqüència, ritme, esforç i rendiment adequats al seu cas concret i a les seves condicions físiques..

Doncs, si vol començar a cantar (fer gimnàstica vocal durant unes quantes hores a la setmana), haurà d'estar preparada per a fer-ho amb les garanties suficients per què no se'n derivin conseqüències negatives. Per tant, i com a prevenció, caldria fer-se una revisió otorinolaringològica per detectar tant les possibles anomalies com les tendències funcionals pernicioses, ja que en el cas dels cantants, s'exigeixen als músculs rendiments alts (els que cantem som una mena "d'atletes vocals"). Si fos detectat algun problema s'hauria d'efectuar una Reeducació de la veu durant el temps necessari, i crec que totes les Corals haurien de tenir informació a disposició dels cantaires en aquest sentit.

A més a més, s'ha de classificar al / la futur / ra cantaire i fer un seguiment de la seva emissió vocal. En certs casos, classificar la veu no és fàcil perquè abans de ser treballada pot portar a confusió. Si la classificació no és correcta el / la cantaire tindrà dificultats vocals que atribuirà a "manca de tècnica", veient-se empès / sa a fer esforços inútils i perjudicials, alhora que disminuirà la seva estima personal perquè es compararà amb els companys que no tenen dificultats i, o bé se sentirà inferior, o bé forçarà la seva veu per tal de respondre a les expectatives que voldria assolir.

Així, doncs, cal que d'entrada canti en la corda en la que se senti vocalment més a gust (abans inclús d'iniciar un treball de Tècnica Vocal més acurat i individualitzat), encara que la veu "sembli" que pertany a una corda diferent. Els cantaires tampoc no han de patir inútilment per tal "d'ajudar" les altres cordes. No se'ls ha d'obligar a cantar en una corda en la que pateixen vocalment. Si canten en el lloc apropiat: primer, el seu rendiment serà superior perquè canten de gust; segon, no patiran "per arribar" (per dalt o per baix); tercer, no se'ls crearan problemes de "disminució" ni davant dels altres ni davant de si mateixos; quart, podran interpretar millor al no sentir-se travats i garrotats; cinquè, la respiració no se'n ressentirà (en aquest punt m'agradaria destacar que quan hi ha cantaires que diuen: "no m'arriba l'aire", "he de respirar massa sovint", etc El que caldria fer és comprovar com a mínim dues coses: que la classificació de la veu sigui la correcta - i molt sovint ens trobarem amb una sorpresa -; i que no hi ha cap lesió o disfunció als músculs vocals i a l'aparell fonador en general).

En veu baixa, però, us diré que hi ha una persona de la Coral que sol forçar la seva veu: és el / la Director / ra. Si el / la Director / ra té "la sort" de ser baríton o mezzo haurà de forçar-la menys; però si té "la mala sort" de què si té una veu extrema i molt definida (sigui baix, tenor, contralt o soprano), es veurà obligat / da a forçar els extrems greus o aguts a l'efecte de donar els exemples en freqüències que ultrapassen els seus límits vocals o que frasegen insistentment en els seus extrems vocals.