Breus apunts d'Història de la Música Coral.
EL RENAIXEMENT.

El fet que aquests breus apunts de la història de la música estiguin escrits des del punt de vista coral, fa que no haguem parlat d'un corrent molt important i que transcorregué paral·lelament al tema tractat en el capítol anterior. Ens referim a la cançó profana medieval, l'època de trobadors, trovers i joglars, amb les seves cançons en llengua d'Oc, que derivà cap al Provençal i amb una relació constant amb el principat, o en llengua d'Oil, que és l'origen del francès. Tampoc podem oblidar el gallec, llengua poètica per excel·lència a la península i que dóna cos a grans obres com les "Cantigas de Alfonso X" o les "Cantigas d'Amigo".
I amb tot això ens situem als segles XV i XVI on la polifonia vocal viu la seva primera gran època, en la història de la música. Hi ha uns anys de transició en què els grans compositors els trobem a l'escola franco-flamenca (nord de França i Països Baixos). L'autor principal d'aquest temps és Josquin Desprez.
De la música del renaixement en destacaríem 6 característiques: 1.- La música és polifònica (a veus), molt sovint escrita amb forma de contrapunt (dóna importància a totes les veus) 2.- Fa servir el mateix estil en la música religiosa que en la profana. Fins i tot autors com Guerrero (i molts d'altres) canvien el text d'una cançó i la passen de profana a religiosa. Recordem Tu dorado cabello, zagala mía, que disposa també d'un text religiós i posterior: Si tus penas no pruebo, O Jesús mío. D'això se'n deia "trocar a lo divino". 3.- Per primera vegada en la polifonia, s'intenta destacar el sentit del text mitjançant la música. Estem en els inicis de l'expressivitat musical en funció del text. 4.- La música instrumental ja té vida pròpia a finals d'aquest període. Aquelles vides paral·leles entre les agrupacions de veus humanes i les famílies d'instruments, que molt sovint feia que s'intercanviessin o se suplementessin, s'estan acabant. 5.- A meitat del S.XV ja trobem música impresa, amb l'impuls i difusió que això dóna a la música i finalment, 6.- La música vocal s'interpreta per corals en contraposició a la música de l'època anterior, interpretada per solistes. Amb aquest fet, s'accedeix a espais més amplis, les formacions són més nombroses, trobem partitures escrites a més veus, coexistint però amb els grups més reduïts, imprescindibles per a la interpretació d'una de les grans formes musicals de l'època, el madrigal, forma polifònica, expressiva, a capella, generalment a 4 o 5 veus i escrita sobre un text culte, sovint amb una forma poètica estructurada. Altres formes musicals importants del renaixement són el villancico, escrit en vers per ser cantat, d'aire més popular que el madrigal. En trobem moltíssims en els llibres de música anomenats Cancioneros de ... (Palacio, Medinaceli, La Colombina, del Duque de Calabria). Els corus spezzati és quan dues o més formacions corals estableixen un diàleg entre elles, dintre de la mateixa partitura. Eren ideals per a grans espais (esglésies, palaus, jardins). La chanson, del renaixement francès, és l'equivalent del villancico castellà. L'anthem és l'equivalent anglicà del motet catòlic.


Un llibre que us recomano per si voleu anar ampliant els coneixements sobre el tema és "La música coral" d'Arthut Jacobs, el núm.9 de la col·lecció Iniciación a la Música, Editorial Taurus. I en concret, els capítols 2, 3, 4 i 5, en els que estudia la música coral del renaixement.
I si us fa gràcia conèixer partitures i autors del renaixement hi ha 3 llibres dels The Oxford Books, dedicats als Tudor Anthems, als madrigals anglesos i a la Chanson francesa. Pels que a més us tiri això de la poesia, n'hi ha un de l'Editorial Clásicos Castalia que es diu Juan del Encina, Poesía Lírica y Cancionero Musical. I si en voleu més, l'editorial Kalmus té publicada l'obra completa de Palestrina (profana i religiosa).

Tot això ho païreu molt millor si us empapeu d'alguns d'aquestst discos:
ENGLISH MADRIGALS, un CD interpretat per The Amaryllis Consort, on trobem madrigals de Morley, Gibbons Weelkes, Bennet, Byrd, Wilbye... És d'IMP de Pickwick International, Ref. PCD 873.
FRENCH CHANSONS, un CD de Naxos (quin segell més interessant!) amb obres de Josquin, Jannequin, Sermisy, Arcadelt, Lassus, etc. És de la sèrie Early Music ref. 8.550880.
De la música religiosa, hi ha una gravació del Cor de la Catedral de Westminster sota el títol de EXULTATE DEO amb obres de Palestrina, Byrd, Viadana, Gabrieli, Lotti, Victoria... El disc es presenta amb el segell HYPERION, ref. CDA66850.
Tots hem de tenir un disc amb madrigals de Monteverdi. Us en proposo un de Nuova Era Records, Ref. 7006 amb el títol CLAUDIO MONTEVERDI - IL QUARTO LIBRO DEI MADRIGALI A CINQUE VOCI interpretat per I Solisti del Madrigale.
Una visió més general del madrigal italià, la podem trobar a ITALIAN MADRIGALS per The Amaryllis Consort, amb obres de Lassus, Marenzio, Negri, Gesualdo, Vecchi i altres. És també de IMP Ref. PCD 822.
Del renaixement espanyol, us recomano JUAN DEL ENZINA, ROMANCES & VILLANCICOS interpretat per Hesperion XX dirigits per Jordi Savall. És un disc de la casa Auvidis-Astrée, col·lecció El Siglo de Oro, Ref. E 8707 AD 100,
I FRANCISCO GUERRERO - VILLANESCAS pel Cor de Cambra del Palau dirigits per Jordi Casas. Aquí trobem la música fresca de les villanescas de Guerrero en unes bones interpretacions. És un disc d'Harmonia Mundi Iberica Ref. HMI 987005.

I amb tots aquests discos acabem. El proper capítol serà El barroc.